Xerrada sobre la Maternitat

Ahir, dimarts 15 a última hora de classe del curs, l’Enriqueta va convidar a una noia, la Violeta, perquè ens parles sobre la maternitat, sobretot la manera de tenir fills que ella mateixa ha viscut.

La xerrada va ser interessant, varem descobrir coses que no sabíem, en el meu cas l’existència de la Doula, una dona que acompanya a una altre dona durant l’embaràs i el postpart per si te dubtes. Des del meu punt de vista i com ja vaig manifestar quan va demanar la nostra opinió, la figura de la Doula és innecessària. Jo crec que pots consultar tota la informació amb el teu metge, i sobretot recolzar-te en la teva família, la teva parella que també forma part i igual d’important que la mare de tot el procés de ser pares i si tens algun dubte crec que qui et pot ajudar moltíssim és la nostra pròpia mare, que ens ha donat a llum.
Tot i que no crec gaire en el part natural, ja que jo sempre he tingut molt clar per el que he anat veient en la meva família, que en un futur quan tingui fills serà en un hospital com la gran majoria de la gent, trobu que d’avegades és una mica fred tot aquest procés. Jo el primer que vull que faci el meu fill (evidentment parlant del futur) és sentir l’escalfo dels seus pares, tant del pare com de la mara. Se perfectament que el cordó umbilical s’ha de tallar i el nen a de rebre unes atencions però abans que l’infermera se l’emporti a netejar-lo i a posar-lo ven guapo el nen sentirà el meu cor. Potser sembla egoista i sobretot pensar ara en la maternitat amb 16 anys és una mica esbojarrat, però sempre m’han encantat els nens i sempre e tingut molt clar que vull ser mare i tot el que això comporti.

D’altre banda dir que ara mateix, en la societat en la que vivim, no podem tenir fills quan volem, bé si que podem però serà molt difícil donar-los tota l’atenció que es mereixen. Segurament la Violeta pot mantenir la família només amb el sou del seu marit, però si no poguessin?
A més, el tema de donar el pit i totes les comoditats, jo sempre que pogués li donaria llet materna i no em molesta gens veure una mare donant-li el pit al seu fill, al contrari, però com que hi ha gent que li pot molestar, s’ha de vigilar.

Per acabar donar les gràcies a la Violeta per haver-nos explicat la seva història i haver-nos dont el seu punt de vista. A partir d’aquí cadascú s’ha pogut fer una visió del que vol o el que no vol. Almenys en el meu cas.

Deu moments de feliçitat

Abans de llegir els deu moments de feliçitat he de dir que no ha estat gens fàcil, mai habia intenta fer aquest exercici i al principi m'ha costat considerablament, però un cop he començat fins hi tot m'en han sortit de més. No estan ordenats per ordre de preferència i segurament m'hen he oblidat molts.



1. Són les set de la tarda, estic a la platja, gairebé no queda ningú estirat a la sorra, el sol nomes es limita a mantenir l’escalfor del dia i la llum es va fen dèbil poc a poc. Les onades del mar s’encalmen buscant la tranquil•litat de la nit, experimento una tranquil•litat absoluta, sóc feliç.

2. Desprès d’un dia mogut m’estiro al llit, intento deixar la ment en blanc i oblidar-me de tot, sento el pes del meu cos que va reposant sobre el matalàs, respiro a fons, tanco els ulls i... soc feliç.

3. Sento com l’aigua cau sobre el meu cos, sóc a la dutxa, sota l’aigua, bullent a l’hiverna i ben freda a l’estiu, tres minuts de gloria, sóc feliç.

4. Agafo el pinzell i començo a tresar línees, imagino i reflecteixo com puc els meus pensaments en un paper, estic bé, m’encanta i sóc feliç.

5. Sento una paraula i el meu cor la viu. Quan hem diuen t’estimo totes les persones que tinc dins el meu cor, t’estimo filla, t’estimo teta, t’estimo amor sóc feliç.

6. Adonar-me’n dels cinc sentits. Flairar una olor que hem porta vells records, tocar la pell suau d’un cos pur, degustar els exquisits plats de l’avia, mirar tot el que m’envolta, sentir els sorolls de la vida, la veu de la mare, la veu del pare i sentir-me viva. Sóc feliç.

7. Aquelles estones que no puc aturar el riure que hem provoca mal de panxa i fins i tot hem cauen llàgrimes, comprenc que la vida és per viure-la i que he d’aprofitar-ho. Sóc feliç.

8. Els hiverns freds, la llar de foc encesa, l’avi fent castanyes i l’avia preparant l’escudella, els pares xerren amb el tiet i nosaltres ens expliquem les nostres batalletes. El caliu de la família hem fa feliç, molt feliç.

9. Sentir l’escalfor d’algú, el batec del seu cor, els seus braços envoltant el meu cos, m’abrasa. Amb una abrasada puc sentir mutismes coses, sóc feliç.

10. Sentir-me útil. Quan la meva germana no entén la llisó, quan la meva mara no pot plegar els llençols sola, quan la cosineta no pot cordar-se les sabates. Poder ajudar als altres, ajudar als altres hem fa feliç.

Jornada Esportiva

Durant les ultimes setmanes els alumnes de primer de batxillerat del nostre institut, l’Ies Vidreres, varem estar molt enfeinats organitzant una jornada esportiva que s’ha celebrat durant els últims anys i que aquest any es va celebrar el passat divendres 4 de juny.

Calia molta organització ja que a l’institut som uns 600 alumnes i tots havien de fer una activitat esportiva, teòricament i dic teòricament perquè alguns alumnes no van presentar-se cosa que ens va fer anar una mica malament en algunes activitats. Es podia fer, tenis, tenis taula, voleibol, futbol, basquet, bicicleta, gimcama, relaxació,etc. Cadascú havia d’escollir el que més li agrades i de manera lliure.

Finalment, desprès de molt d’esforç i dedicació per part de tots els companys de primer i d’alguns professors tot va sortir més o menys com s’havia previst.
Jo m’encarregava de la gimcama i l’únic inconvenient que varem tenir va ser la falta d’algun grup que ens va fer descontrolar tot el que teníem previst, però deseguida varem trobar-hi una solució, especialment gràcies a l’encarregada de l’activitat, l’Anna Julià.

Des del meu punt de vista i segons el que vaig anar observant al llarg de la jornada, exceptuant el cas que ja he esmentat anteriorment, tots els alumnes van respondre adequadament i no va haver-hi problemes rellevants excepte algunes lesions en el basquet.
Desitjo de tot cor que tothom s’ho passes bé i que els alumnes encarregats d’organitzar la jornada esportiva l’any vinent i posin les mateixes ganes i il•lusió que nosaltres.

I ara que toca crear? (Formes)

Després de llegir l’escrit de Narcís Comadira són molts els pensaments que hem venen a la ment.
Comadira, amb aquet escrit, pretén fer-nos veure la quantitat de bajanades i maniobres que som capaços de fer les persones, concretament els arquitectes o dissenyadors, per obtenir fama construint edificis, si es que se’ls pot dir així, si més no aquesta ha estat la meva interpretació del text.
Formes és el títol que rep aquesta crítica als grans noms, com ara Calatrava, Nouvel, De Meuron, per la seva necessitat a tendir al més sorprenent. Que ja no pot ser bonic un edifici arquitectònic amb parets rectes? Es veu que no. A més, aquests edificis de grans dimensions i amb formes realment extravagants no solsament donen prestigi al creador sinó també a la ciutat en la que es troben i això fa que els qui la governen se’n sentin orgullosos. Evidentment que és espectacular, perquè és estrany i sobretot perquè no s’ha vist mai, però això no significa que sigui bonic i que no faci mal bé i distorsioni un paisatge.

Llegint l’escrit de la Laura hem sorprèn que mai hagi sentit a parlar o hagi llegit en algun lloc sobre la planificació de crear edificis sub-aquàtics, és més, diria que ja existeixen.
Efectivament estic totalment d’acord amb ella, que vindrà ara? Les persones tenim ànsies de crear, crear coses noves, tan és que destorcin milers d’ectaries o que contaminin l’atmosfera, total, els diners u curen tot.

Però, els diners ho curen tot? No. Jo no se el que passarà d’aquí a uns anys però el que si que puc preveure es que la creació d’aquests grans edificis que segons els dissenyadors, arquitectes i politics són tan impressionants no ajudarà en res en els problemes humans, com ara la pobresa o les malalties que maten a milions de persones. Fins que no comenci a “petar” tot, si no es que ja ha començat, ningú se’n adonarà de que “la Terra ja comença a estar cansada de nosaltres”.

Observem les opinions del Confidencial

Fem una petita observació als comentaris de la gent del diari El Confidencial. En concret, els comentaris que ha rebut la periodista Arantxa Palacios en el seu article publicat el derrer 16-03-2010 en el que dóna com a titol: ¿Donde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas segun la revista "Forbes".
En aquest article Arantxa Palacions explica les caracteristiques de les cases més luxoses del món, evidenmtent de gent molt rica com ara Bill Gates o Gorge Lucas. Sembla ser que la finalitat d'aquest article és fer veure que aquestes privilegiades persones no tenen cap problema ja que ni tan sols han notat la crisis el més minim. Per la meva vanda crec que aquesta gent tan i tan rica, no tindra problemes economics però estic segura que en tindrà o més ben dit, en te de molt pitjors.

Un visitant de la revista ha fet el seu comentari d'aquest article i diu: Algo debe haber pasado para que yo no me encuentre en esa lista.
Serà que debo la hipoteca?La luz?el agua?Serà que estoy en el RAI?,serà que no tengo trabajo?ni mi mujer?
Que seràaa,seraaa,
"Ni importa,en unos años podrè disponer de pisos y chalets pràcticamente gratuitos, segùn me indican algunos foreros.En España hay mas casas sin vender que genta para habitarlas.El ladrillo a la mierda y todos felices.Los Fontaneros,arquitectos,peritos,empresarios,ayuntamientos,empresas de la construcciòn,notarios,pintores,enconfradores,albañiles en general,inmobiliarios,transportistas y demàs, van a trabajar de aquì en adelante gratuitamente a favor de la ONG fundada por ZP,para dotar a los ciudadanos españoles y emigrantes de vivienda,las cuales no pagaràn ni luz,agua, ni ibi.

El que jo interpreto d'aquesta contesta és que estem molt pendens de la vida dels més rics, d'aquells que no tenen cap problema econòmic i que tampoc ajuden a que els que sí que el tenen puguin superar-lo.

Estudiem la publicitat

LA VANGUARDIA

Anunci que apareix a la portada de la Universitat de Barcelona.
-Lema: La UB número 1 en oferta formatica;Vine a la Universitat de Barlceona,la Universitat.
-Informació que es dòna: 71 ensenyaments,530 màsters i postraus,19 facultats.

L'anunci és sensill amb un fons groc i lletres liles que destaquen i que van canbiant la informació. Si cliques al cim, imediatament acedeixes a la pàgina oficial de la Universitat de Barlceona.
Aquest anunci va dirigit als joves que estan en època d'estudi, especialemt en el moment d'escollir el camí que vols seguir i on el vols seguir.

Rodamots

Es diu que l’ofici de meretriu és un dels més antics de tots els temps i un dels que ha desencadenat més polèmiques al llarg de la historia. Actualment, la paraula més utilitzada per designar aquet ofici és la prostitució de la qual deriva la paraula prostituta. Tot i així aquesta no és la única paraula que podem fer servir per referir-nos a la persona, en grat part les dones, que es dediquen a aquest ofici.
És probable que hàgim sentit la paraula meuca o marfanta més d’una vegada i sobretot en les converses més aviat dels avis. Aquestes paraules, però no solsament les podem sentir dins una conversa referida al món de la prostitució, si no que també les podem sentir per designar una dona deshonesta, deshonrada.
Però no acaben aquí les paraules que podem fer servir per referir-nos a aquet tipus de dones, també podem utilitzar la paraula bagassa o maturranga.
Sembla, que aquestes paraules esmentades anteriorment, no sonen tan vulgars com la paraula “puta”.

MEUCA:(f) prostituta.
MERETRIU:(f) dona pùblica, prostituta.
MARFANTA:(f)dona deshonesta, prostituta.
BAGASSA:(f) prostituta.
MATURRANGA:(f) prostituta.

Majordom de Tenn

Aquest anunci de tenn, com tots els anuncis de productes de neteja, va dirigat a les mastreses de casa que són les encarregades de la neteja, normalment.

En aquest anunci, introduint un jo ideal, en aquest cas la figura del majordom, molt atractiu, que amb aquet producte u deixa tot, net com una patena i amb la famosa comprovació de: "El algodón no engaña".

És un anunci relativament actual.

El viatje de l'amistat

Create your own video slideshow at animoto.com.

Proves de creació de video amb el programa animoto.

EL PROBLEMA DEL FRACÀS ESCOLAR

Actualment, el que està passant amb l’educació a nivell de fracàs escolar no és tan difícil d’entendre.

Hi ha molts casos en que a Primària els nens comencen a tenir problemes d’aprenentatge. A gairebé totes les classes podem observar algun nen que li costa considerablement seguir el ritme dels altres alumnes. Aquestes dificultats solen ser sobretot de comprensió lectora i càlcul matemàtic. I és totalment necessari que siguin detectades i posades en mans d’especialistes el més aviat possible.

A les escoles tenim persones, a part del professor, que s’ocupen de detectar aquets problemes, aquests especialistes són els orientadors. Si aquestes dificultat d’aprenentatge es detecten des d’un bon principi l’alumne pot fer un seguit de classes de refors en que un professor estarà una sèrie d’hores exclusivament amb ell i que l’ajudarà considerablement a millorar el seu nivell i a poder seguir el ritme dels altres alumnes sense cap dificultat, però si aquest problema no es detecta a temps cada vegada anirà empitjorant fins que arribarà un moment que el nen\a no seguirà el nivell de la classe, és després quan el nen\a fracassen.

Les comunitats amb menys taxes de fracàs són aquelles que han finançat més mesures de prevenció des de Primària o inclús des de Infantil. Per exemple, a Astúries, doblen les classes més difícils per tal de tenir un nombre més reduït d’alumnes i poder dedicar-los més atenció. Al voltant del 85% dels alumnes asturians aconsegueixen el títol de l’ESO i això es deu no solsament a la bona preparació que porten els alumnes des de Primària sinó també a l’ànim que donen els professors a seguir estudiant a aquells alumnes que en algun moment hagin repetit algun curs ja que no aconseguir el títol als 16 anys no significa no poder-lo aconseguir mai.

La prevenció és necessària, els serveis d’orientació han d’actuar ràpidament quan es detecta un problema a nivell d’aprenentatge d’un alumne. Un gran error és que vegades s’intenta culpar el propi alumna qui en realitat és la víctima. No es poden mirar els problemes a l’ESO, en aquets cursos els problemes ja han d’haver estat detectats i resolts.

Quan abans s’intervingui en el problema que pot tenir l’alumna abans i amb més facilitat es podrà arreglar.

El problema és que s’ha volgut extendre l’educació gratuïta a partir dels tres anys sense invertir el necessari. No pot ser que hi hagi classes d’Infantil de 25 nens. És impossible fer una bona valoració de tots. Cal que el Governs estudi més a fons quins són els problemes que hi ha en l’educació, que cal solucionar-los des de la base, no a 4 d’ESO ni a la universitat, no serveix de res fer canvis en aquestes etapes si no es canvia la base. Un cop detectats aquets problemes se’n adonaran que cal invertir molt més en educació.

A mesura que han passat els anys la societat a anat canvien i juntament amb ella l’educació. Actualment es parla d’ordenadors, de pisarres digitals, però podem observar perfectament que tots aquets canvis es preveuen a partir de 1er d’ESO. Quin serà l’ensenyament que hauran rebut aquets alumnes? El mateix que els alumnes que han anat sempre amb llapis i llibretes?

Ja no es pot ensenyar de la mateixa manera. Un especialista que ha estat estudiant aquets últims canvis en el sistema educatiu ens diu el següent: “ El que jo suggereixo és que es facin agrupaments flexibles, desdoblaments de matèries, que es treballi en equip i per projectes. Ha de ser una educació més interactiva i és importantissim potenciar el llenguatge, tant oral com escrit. Un dels principals problemes és la falta de professorat”.

Actualment, l’educació pateix un caos considerable, cal fer una reestructuració.

EL SEGLE DE LES DONES?

Dones d’arreu del món veuen coartats i vulnerats els seus drets més basics.

Tot i semblar que la dona avui dia ja ha posat fí a segles de submissió, encara ha de seguir lluitant per els seus drets.

La violència de genera perviu avui en dia com un problema sense solucions aparents. Dones d’arreu del món van situar la violència domestica per damunt del càncer, cosa que es veu reflectida en enquestes que mostren que una de cada tres dones ha patit algun tipus de maltractament en algun moment de la seva vida, però no solsament es veuen afectades per la violència de gènere sinó també per les discriminacions que pateixen envers l’home, cosa que podem veure clarament en càrrecs representatius.

Es diu que en els països europeus la discriminació cap a les dones ja està superada, però no és cert. Les dones encara estan sotmeses a injustícies de tot tipus.

La diferencia salarial entre homes i dones és molt destacable. El salari mig de les dones es entre un 20% i un 30% menor que el dels homes. “ Una dona hauria de treballar un mes i 22 dies més que un home per guanyar el mateix salari, segons estudis europeus”. És important distingir entre discriminació i desigualtat salarial tot i que normalment solen anar lligades. Moltes vegades es diu que la diferencia del salari entre dones i homes es produeix per la aplicació de “criteris objectius”, però encara que ho siguin, incideixen sobretot en les dones. Cal destacar que, en gran part, aquesta desigualtat salarial és la conseqüència de la poca implicació dels homes en la vida privada que sempre ha estat dirigida per les dones. Per exemple, si una parella ha de plantejar-se deixar de treballar perquè un dels dos ha de cuidar al seu fill, qui abandonarà la seva feina? El que cobri menys, en la majoria dels casos, la dona.

A més la desigualtat salarial no és la única injustícia que pateixen les dones a nivell laboral.

Sovint són excloses de la vida publica, no i participen en igualtat de condicions i en massa ocasions són obligades a abandonar les seves candidatures a llocs de govern. La mitjana del món de dones que tenen un càrrec en el Parlament es el 18`5%. Els països amb més representació de dones dins el Govern son a Ruanda amb el 56`3%, a Suècia amb el 47’0%, a Cuba amb el 43’2 % i a Finlàndia amb el 41’5% per altre banda trobem els països amb menys representació de dones dins el govern com ara Aràbia Saudita amb un 0%, a Iran amb un 2’8%, a Siri Lanka amb un 5’8 % i a República Democràtica del Congo amb un 8’4%. Amb aquestes dades podem apreciar perfectament que exceptuant algun país els llocs de treball que representen a un país encara estan clarament dominats pels homes.

Els èxits de la lluita per la igualtat de genera no s’han aconseguit en aspectes com el poder femení que encara es considera de l’home. Per lo tant, és necessari passar comptes amb els responsables d’aplicar les iniciatives publiques: les dones continuen patint greus discriminacions en els drets humans.

EL SEGLE DE LES DONES?

(Primer esborrall de l'article)

Dones d’arreu del món veuen coartats i vulnerats els seus drets més bàsics.

Tot i semblar que la dona avui dia ja ha posat fí a segles de submissió, encara ha de seguir lluitant per els seus drets.

La violència de gènere perviu avui en dia com un problema sense solucions aparents. Dones d’arreu del món van situar la violència domèstica per damunt del càncer, cosa que es veu reflectida en enquestes que mostren que una de cada tres dones ha patit algun tipus de maltractament en algun moment de la seva vida, però no solsament es veuen afectades per la violència de gènere sinó també per les discriminacions que pateixen envers l’home, cosa que podem veure clarament en càrrecs de més responsabilitat.

Es diu que en els països del primer món la discriminació cap a les dones ja està superada, però no és cert. Les dones encara estan sotmeses a injustícies de tot tipus. Sovint són excloses de la vida pública o no hi participen en igualtat de condicions i en massa ocasions són obligades a abandonar les seves candidatures a llocs de govern.

Els èxits de la lluita per la igualtat de gènere no s’han aconseguit en aspectes com el poder femení, és a dir, càrrecs representatius per exemple dins el govern, ja que encara es considera un lloc de l'home. Per tant, és necessari passar comptes amb els responsables d’aplicar les iniciatives públiques: les dones continuen patint greus discriminacions en els drets humans.

NOTICIA (EL PAÍS)

Zapatero subratlla que el maltractament a les dones es inasomible per la unió europea.

José Luís Rodriguez Zapatero ha reafirmat davant el parlament europeu la seva intenció d’avançar sobre la llita contra el maltractament a les dones a la Unió Europea. El president a afirmat que aquesta és una de les seves prioritats i ha remarcat que les societats més avançades son les que primeres que han d’aconseguir la igualtat entre homes i dones.

Zapatero ha comunicat als altres membres del parlament Europeu la seva intenció de crear una associació europea per protegir les víctimes de la violència de genera. El propòsit d’Espanya és crear un instrument que permeti coordinar els diferents sistemes de protecció als diferents països.

OPINIÓ PERSONAL RESPECTE A LA NOTICIA

He escollit aquesta noticia per què més que tot perquè m’ha cridat l’atenció.

Aquest tema de la violència de genera dona molt que parlar. Des del meu punt de vista crec que és un tema important dins el nostre país i en tots els països en general ja que molt sovint escolto noticies de dones que han sigut víctimes de la violència de gènera i el més greu es que no solsament son aquestes dones que surten als mitjans de comunicació, aquets són els casos més greus, però radera d’aquests casos n’hi ha molts i molts més. Realment és una cosa complicada i des del meu punt de vista haurien de canviar moltes coses d’educació i llei dins el nostre país.

Roda Mots de la setmana

Setmana del 7 de desembre al 11 de desembre.

Paraules de la setmana (frases fetes): fer un pet com una gla, ésser més vell que l'anar a peu, fer més por que una pedregada, com una casa de pagès i calent com un torró.

Frase dels mots anteriors:

L’àvia es va seure al seu balancí i em va dir: - Bina nena que t’explicaré una cosa que li va passar a la teva besàvia amb una gandula igual que aquesta que estic jo asseguda.
Jo vaig anar a la seva vora i vaig obrir bé les orelles. Ella va començar a explicar-me una anècdota com si es tractes d’una petita historieta. Va començar: - Com ja saps, quan jo era petita, vivia en una casa de pagés molt gran. Les habitacions eren amples i fredes, excepte una que era calenta com un torró. En aquella habitació, que utilitzàvem de sala d’estar, l’àvia Siseta hi tenia una gandula més vella que l’anar a peu que sempre si seia per fer una becaina i explicar-nos històries com estic fen jo ara. A mi em feia més por que una pedregada per que cada vegada que si seia feia un soroll que semblava indicar el fi dels seus dies, i no estava equivocada. Un dia, ens estava explicant un conte vora el foc i el balancí va fer un pet com una gla. Jo, al imaginar-me l’escena vaig fer-me un tip de riure, però a la pobre besàvia no li’n va fer gens ni mica.

Roda Mots de la setmana

Del dilluns 30 de novembre al 4 de desembre.

Paraules: pandemòrium, avió, falansteri, utopia i quark.

Frase amb els mots de la setmana:

Una ex alumne, la Marta Guitar

La Marta Guitar és una noia de Maçanet de la Selva, ex alumne del nostre institut (IES Vidreres). Va fer el batxillerat humanístic. Tot hi no tenir-ho gaire clar, va fer la carrera de traducció i interpretació a Barcelona. Per ampliar els seus estudis i perfeccionar els idiomes que més li interessaven (Italià i Anglés) va estar dos anys a Venècia fen un màster i a Manchester duran un curs amb un erasmos, cosa que ens ha recomanat ja que per ella va ser una gran experiència.
Fins fa poc, la Marta ha estat col·laborant a la creació d’un diccionari castella-italià italià-castella. Ella ha estat l’encarregada de les lletres A i C de la part italià-castella.
Ens confessa que la feina sembla molt avorrida i poc entretinguda, però no és així. Tot i que treballava moltes hores, tenia molts recursos i l’horari, al realitzar-lo des de casa, era molt flexible, a més, responguen una pregunta d’un company, ens ha dit que la feina està força ven pagada.
Jo crec que no podria fer aquesta feina, per això admiro tant a la gent que crea, amb molta paciència, els diccionaris que tan ens ajuden.

Ens visita Pau Vidal

Pau Vidal ens va fer una visita. Va parlar-nos d’ell, del seus llibres, però sobretot de la seva preocupació: la desaparició del català.Desprès d’aquella tarda que ens va dedicar fent-nos respectar de la varietat i varietat de paraules, boniques, que tenim en català i fent-nos veure que no les utilitzem, per què és cert, sabem que existeixen, sabem que estan allà, abandonades, dins d’un diccionari o dins la memòria d’alguna persona gran, però perquè no les utilitzem? Per què tenim la influencia del castellà? No. És molt fàcil culpa als altres. En la meva opinió, i crec que coincidint amb molta altra gent, aquestes paraules no les utilitzem perquè n’hi tan sols ens esforcem en investigar d’on surten ni memoritzar-les, per això desapareixeran, per què els catalans no hi posem remei, per què no ens esforcem en recordar paraules catalanes per anomenar les coses. Si que és veritat que a causa de la televisió, el vocabulari quotidià i altres elements ens limiten a un vocabulari, però podem intentar evitar-ho encara que sigui difícil.Pau Vidal veu clarament l'extinció del català, el no-futur de la nostra llengua.Escoltar-lo ha sigut molt interessant i sobretot, important, entretingut i interessant.
Admiro el gran domini de la llengua que te aquest gran filòleg.


En l’article Ens queden Quatre bugades escrit per algú de l’entorn de Pau Vidal. M’han cridat l’atenció varies coses però una de les que trobo més rellevant és quan diu que ha la seva tarja, donant-se el cas que en tingues, i posaria Filòleg recreatiu. Hi estic totalment d’acord, mai m’hagués imaginat que una persona tan “filòloga” sigues tan “bromista”. Diu que és profeta de la llengua, ensenya el recte camí de la llengua. Jaume Vidal deu conèixer bé a Pau Vidal ja que coneix la seva gran preocupació, el poc futur del català i per el que fa als cognoms, es podria tractar del seu germà? Podria ser, però si hem baso en aquesta teoria jo també ho podria ser i no ho soc.

Breu biografía de Joan Coromines

Joan Coromines va néixer al 1905 en una família acomodada. L’any 1923 ingressa a la Universitat de Barcelona on va fer la carrera de filosofia i dret. Va viatjar a diferents països com Madrid, París i Zuric on va anar completan els seus estudis relacionats amb la llengüa. Desprès de molt d’aprenentatge es trasllada a Barcelona on s’incorpora a l’institut d’estudis catalans per a col·laborar a la creació d’un diccionari. L’any 1939 ell i la seva dona van haver d’exiliar-se a Argentina on va fer de professor fins al 1946 que es va desplaçar a Xicago on va seguir ensenyant a la Universitat. L’any 1967 va instal·lar-se a Pineda.
Joan Coromines va escriure obres molt importants com:
- Diccionario crítico etimologico de la lengua castellana (1954-57)
- El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954)
- Onomasticon

- Diccionari etimològic de la llengua catalana
Va rebre diversos premis com el Premi d’honor de les llengües catalanes o el premio nacional de las letras españolas, entre d’altres. Desprès de molts anys donant guerra l’any 1997 mor a l’edat de 92 anys.

Roda Mots de la setmana

Paraules de la setmana: garrepa, mestretites, terròs, estaquirot i enze.

Aquella família era una colla de garrepes, tot i tenir tants diners. El pare era un mestretites però com que era el més ric del poble ningú gosava dir-li res. Tenia dos fills, l'hereu, que el substituiria en el negosi quan ell faltés, aquest era un terròs tot i haver anat a una de les millors escoles. El fill petit tenia fama d'estaquirot, no feia mai res de res, vivia a costa del seu pare. En el poble, per referir-se a aquella família només calia dir: -Sí home, la família d'enzes ue teniem al poble, que com més tenien més volien i no fotien mai ni brot!

Roda Mots

Paraules de la setmana: No saber d'on surten les misses, gratar-se la butxaca, bitllo bitllo, pagant Sant Pere canta i afuixar els cordons. Totes les paraules estan relacionades amb els diners.

- Jo ja et deia que la Pepa és una garrepa i una tacanya però al cap i a la fi quan li convé acaba pagant bitllo-bitllo.
- Sí, jo també opino el mateix, ho et grates la butxaca per el que vols o moltes vegades no ho aconsegueixes.
- Si noia, pagant Sant Pere canta! Ella se’ls guarda per quan més li convé, és una mosqueta morta.
- D’ ella sabem d’on surten les misses per què com que no se’n gasta ni cinc per altres coses, però la Margarita no se pas d’on treu els calers.