Jornada Esportiva

Durant les ultimes setmanes els alumnes de primer de batxillerat del nostre institut, l’Ies Vidreres, varem estar molt enfeinats organitzant una jornada esportiva que s’ha celebrat durant els últims anys i que aquest any es va celebrar el passat divendres 4 de juny.

Calia molta organització ja que a l’institut som uns 600 alumnes i tots havien de fer una activitat esportiva, teòricament i dic teòricament perquè alguns alumnes no van presentar-se cosa que ens va fer anar una mica malament en algunes activitats. Es podia fer, tenis, tenis taula, voleibol, futbol, basquet, bicicleta, gimcama, relaxació,etc. Cadascú havia d’escollir el que més li agrades i de manera lliure.

Finalment, desprès de molt d’esforç i dedicació per part de tots els companys de primer i d’alguns professors tot va sortir més o menys com s’havia previst.
Jo m’encarregava de la gimcama i l’únic inconvenient que varem tenir va ser la falta d’algun grup que ens va fer descontrolar tot el que teníem previst, però deseguida varem trobar-hi una solució, especialment gràcies a l’encarregada de l’activitat, l’Anna Julià.

Des del meu punt de vista i segons el que vaig anar observant al llarg de la jornada, exceptuant el cas que ja he esmentat anteriorment, tots els alumnes van respondre adequadament i no va haver-hi problemes rellevants excepte algunes lesions en el basquet.
Desitjo de tot cor que tothom s’ho passes bé i que els alumnes encarregats d’organitzar la jornada esportiva l’any vinent i posin les mateixes ganes i il•lusió que nosaltres.

I ara que toca crear? (Formes)

Després de llegir l’escrit de Narcís Comadira són molts els pensaments que hem venen a la ment.
Comadira, amb aquet escrit, pretén fer-nos veure la quantitat de bajanades i maniobres que som capaços de fer les persones, concretament els arquitectes o dissenyadors, per obtenir fama construint edificis, si es que se’ls pot dir així, si més no aquesta ha estat la meva interpretació del text.
Formes és el títol que rep aquesta crítica als grans noms, com ara Calatrava, Nouvel, De Meuron, per la seva necessitat a tendir al més sorprenent. Que ja no pot ser bonic un edifici arquitectònic amb parets rectes? Es veu que no. A més, aquests edificis de grans dimensions i amb formes realment extravagants no solsament donen prestigi al creador sinó també a la ciutat en la que es troben i això fa que els qui la governen se’n sentin orgullosos. Evidentment que és espectacular, perquè és estrany i sobretot perquè no s’ha vist mai, però això no significa que sigui bonic i que no faci mal bé i distorsioni un paisatge.

Llegint l’escrit de la Laura hem sorprèn que mai hagi sentit a parlar o hagi llegit en algun lloc sobre la planificació de crear edificis sub-aquàtics, és més, diria que ja existeixen.
Efectivament estic totalment d’acord amb ella, que vindrà ara? Les persones tenim ànsies de crear, crear coses noves, tan és que destorcin milers d’ectaries o que contaminin l’atmosfera, total, els diners u curen tot.

Però, els diners ho curen tot? No. Jo no se el que passarà d’aquí a uns anys però el que si que puc preveure es que la creació d’aquests grans edificis que segons els dissenyadors, arquitectes i politics són tan impressionants no ajudarà en res en els problemes humans, com ara la pobresa o les malalties que maten a milions de persones. Fins que no comenci a “petar” tot, si no es que ja ha començat, ningú se’n adonarà de que “la Terra ja comença a estar cansada de nosaltres”.

Observem les opinions del Confidencial

Fem una petita observació als comentaris de la gent del diari El Confidencial. En concret, els comentaris que ha rebut la periodista Arantxa Palacios en el seu article publicat el derrer 16-03-2010 en el que dóna com a titol: ¿Donde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas segun la revista "Forbes".
En aquest article Arantxa Palacions explica les caracteristiques de les cases més luxoses del món, evidenmtent de gent molt rica com ara Bill Gates o Gorge Lucas. Sembla ser que la finalitat d'aquest article és fer veure que aquestes privilegiades persones no tenen cap problema ja que ni tan sols han notat la crisis el més minim. Per la meva vanda crec que aquesta gent tan i tan rica, no tindra problemes economics però estic segura que en tindrà o més ben dit, en te de molt pitjors.

Un visitant de la revista ha fet el seu comentari d'aquest article i diu: Algo debe haber pasado para que yo no me encuentre en esa lista.
Serà que debo la hipoteca?La luz?el agua?Serà que estoy en el RAI?,serà que no tengo trabajo?ni mi mujer?
Que seràaa,seraaa,
"Ni importa,en unos años podrè disponer de pisos y chalets pràcticamente gratuitos, segùn me indican algunos foreros.En España hay mas casas sin vender que genta para habitarlas.El ladrillo a la mierda y todos felices.Los Fontaneros,arquitectos,peritos,empresarios,ayuntamientos,empresas de la construcciòn,notarios,pintores,enconfradores,albañiles en general,inmobiliarios,transportistas y demàs, van a trabajar de aquì en adelante gratuitamente a favor de la ONG fundada por ZP,para dotar a los ciudadanos españoles y emigrantes de vivienda,las cuales no pagaràn ni luz,agua, ni ibi.

El que jo interpreto d'aquesta contesta és que estem molt pendens de la vida dels més rics, d'aquells que no tenen cap problema econòmic i que tampoc ajuden a que els que sí que el tenen puguin superar-lo.

Estudiem la publicitat

LA VANGUARDIA

Anunci que apareix a la portada de la Universitat de Barcelona.
-Lema: La UB número 1 en oferta formatica;Vine a la Universitat de Barlceona,la Universitat.
-Informació que es dòna: 71 ensenyaments,530 màsters i postraus,19 facultats.

L'anunci és sensill amb un fons groc i lletres liles que destaquen i que van canbiant la informació. Si cliques al cim, imediatament acedeixes a la pàgina oficial de la Universitat de Barlceona.
Aquest anunci va dirigit als joves que estan en època d'estudi, especialemt en el moment d'escollir el camí que vols seguir i on el vols seguir.

Rodamots

Es diu que l’ofici de meretriu és un dels més antics de tots els temps i un dels que ha desencadenat més polèmiques al llarg de la historia. Actualment, la paraula més utilitzada per designar aquet ofici és la prostitució de la qual deriva la paraula prostituta. Tot i així aquesta no és la única paraula que podem fer servir per referir-nos a la persona, en grat part les dones, que es dediquen a aquest ofici.
És probable que hàgim sentit la paraula meuca o marfanta més d’una vegada i sobretot en les converses més aviat dels avis. Aquestes paraules, però no solsament les podem sentir dins una conversa referida al món de la prostitució, si no que també les podem sentir per designar una dona deshonesta, deshonrada.
Però no acaben aquí les paraules que podem fer servir per referir-nos a aquet tipus de dones, també podem utilitzar la paraula bagassa o maturranga.
Sembla, que aquestes paraules esmentades anteriorment, no sonen tan vulgars com la paraula “puta”.

MEUCA:(f) prostituta.
MERETRIU:(f) dona pùblica, prostituta.
MARFANTA:(f)dona deshonesta, prostituta.
BAGASSA:(f) prostituta.
MATURRANGA:(f) prostituta.

Majordom de Tenn

Aquest anunci de tenn, com tots els anuncis de productes de neteja, va dirigat a les mastreses de casa que són les encarregades de la neteja, normalment.

En aquest anunci, introduint un jo ideal, en aquest cas la figura del majordom, molt atractiu, que amb aquet producte u deixa tot, net com una patena i amb la famosa comprovació de: "El algodón no engaña".

És un anunci relativament actual.

El viatje de l'amistat

Create your own video slideshow at animoto.com.

Proves de creació de video amb el programa animoto.