EL SEGLE DE LES DONES?

(Primer esborrall de l'article)

Dones d’arreu del món veuen coartats i vulnerats els seus drets més bàsics.

Tot i semblar que la dona avui dia ja ha posat fí a segles de submissió, encara ha de seguir lluitant per els seus drets.

La violència de gènere perviu avui en dia com un problema sense solucions aparents. Dones d’arreu del món van situar la violència domèstica per damunt del càncer, cosa que es veu reflectida en enquestes que mostren que una de cada tres dones ha patit algun tipus de maltractament en algun moment de la seva vida, però no solsament es veuen afectades per la violència de gènere sinó també per les discriminacions que pateixen envers l’home, cosa que podem veure clarament en càrrecs de més responsabilitat.

Es diu que en els països del primer món la discriminació cap a les dones ja està superada, però no és cert. Les dones encara estan sotmeses a injustícies de tot tipus. Sovint són excloses de la vida pública o no hi participen en igualtat de condicions i en massa ocasions són obligades a abandonar les seves candidatures a llocs de govern.

Els èxits de la lluita per la igualtat de gènere no s’han aconseguit en aspectes com el poder femení, és a dir, càrrecs representatius per exemple dins el govern, ja que encara es considera un lloc de l'home. Per tant, és necessari passar comptes amb els responsables d’aplicar les iniciatives públiques: les dones continuen patint greus discriminacions en els drets humans.

NOTICIA (EL PAÍS)

Zapatero subratlla que el maltractament a les dones es inasomible per la unió europea.

José Luís Rodriguez Zapatero ha reafirmat davant el parlament europeu la seva intenció d’avançar sobre la llita contra el maltractament a les dones a la Unió Europea. El president a afirmat que aquesta és una de les seves prioritats i ha remarcat que les societats més avançades son les que primeres que han d’aconseguir la igualtat entre homes i dones.

Zapatero ha comunicat als altres membres del parlament Europeu la seva intenció de crear una associació europea per protegir les víctimes de la violència de genera. El propòsit d’Espanya és crear un instrument que permeti coordinar els diferents sistemes de protecció als diferents països.

OPINIÓ PERSONAL RESPECTE A LA NOTICIA

He escollit aquesta noticia per què més que tot perquè m’ha cridat l’atenció.

Aquest tema de la violència de genera dona molt que parlar. Des del meu punt de vista crec que és un tema important dins el nostre país i en tots els països en general ja que molt sovint escolto noticies de dones que han sigut víctimes de la violència de gènera i el més greu es que no solsament son aquestes dones que surten als mitjans de comunicació, aquets són els casos més greus, però radera d’aquests casos n’hi ha molts i molts més. Realment és una cosa complicada i des del meu punt de vista haurien de canviar moltes coses d’educació i llei dins el nostre país.

Roda Mots de la setmana

Setmana del 7 de desembre al 11 de desembre.

Paraules de la setmana (frases fetes): fer un pet com una gla, ésser més vell que l'anar a peu, fer més por que una pedregada, com una casa de pagès i calent com un torró.

Frase dels mots anteriors:

L’àvia es va seure al seu balancí i em va dir: - Bina nena que t’explicaré una cosa que li va passar a la teva besàvia amb una gandula igual que aquesta que estic jo asseguda.
Jo vaig anar a la seva vora i vaig obrir bé les orelles. Ella va començar a explicar-me una anècdota com si es tractes d’una petita historieta. Va començar: - Com ja saps, quan jo era petita, vivia en una casa de pagés molt gran. Les habitacions eren amples i fredes, excepte una que era calenta com un torró. En aquella habitació, que utilitzàvem de sala d’estar, l’àvia Siseta hi tenia una gandula més vella que l’anar a peu que sempre si seia per fer una becaina i explicar-nos històries com estic fen jo ara. A mi em feia més por que una pedregada per que cada vegada que si seia feia un soroll que semblava indicar el fi dels seus dies, i no estava equivocada. Un dia, ens estava explicant un conte vora el foc i el balancí va fer un pet com una gla. Jo, al imaginar-me l’escena vaig fer-me un tip de riure, però a la pobre besàvia no li’n va fer gens ni mica.

Roda Mots de la setmana

Del dilluns 30 de novembre al 4 de desembre.

Paraules: pandemòrium, avió, falansteri, utopia i quark.

Frase amb els mots de la setmana:

Una ex alumne, la Marta Guitar

La Marta Guitar és una noia de Maçanet de la Selva, ex alumne del nostre institut (IES Vidreres). Va fer el batxillerat humanístic. Tot hi no tenir-ho gaire clar, va fer la carrera de traducció i interpretació a Barcelona. Per ampliar els seus estudis i perfeccionar els idiomes que més li interessaven (Italià i Anglés) va estar dos anys a Venècia fen un màster i a Manchester duran un curs amb un erasmos, cosa que ens ha recomanat ja que per ella va ser una gran experiència.
Fins fa poc, la Marta ha estat col·laborant a la creació d’un diccionari castella-italià italià-castella. Ella ha estat l’encarregada de les lletres A i C de la part italià-castella.
Ens confessa que la feina sembla molt avorrida i poc entretinguda, però no és així. Tot i que treballava moltes hores, tenia molts recursos i l’horari, al realitzar-lo des de casa, era molt flexible, a més, responguen una pregunta d’un company, ens ha dit que la feina està força ven pagada.
Jo crec que no podria fer aquesta feina, per això admiro tant a la gent que crea, amb molta paciència, els diccionaris que tan ens ajuden.

Ens visita Pau Vidal

Pau Vidal ens va fer una visita. Va parlar-nos d’ell, del seus llibres, però sobretot de la seva preocupació: la desaparició del català.Desprès d’aquella tarda que ens va dedicar fent-nos respectar de la varietat i varietat de paraules, boniques, que tenim en català i fent-nos veure que no les utilitzem, per què és cert, sabem que existeixen, sabem que estan allà, abandonades, dins d’un diccionari o dins la memòria d’alguna persona gran, però perquè no les utilitzem? Per què tenim la influencia del castellà? No. És molt fàcil culpa als altres. En la meva opinió, i crec que coincidint amb molta altra gent, aquestes paraules no les utilitzem perquè n’hi tan sols ens esforcem en investigar d’on surten ni memoritzar-les, per això desapareixeran, per què els catalans no hi posem remei, per què no ens esforcem en recordar paraules catalanes per anomenar les coses. Si que és veritat que a causa de la televisió, el vocabulari quotidià i altres elements ens limiten a un vocabulari, però podem intentar evitar-ho encara que sigui difícil.Pau Vidal veu clarament l'extinció del català, el no-futur de la nostra llengua.Escoltar-lo ha sigut molt interessant i sobretot, important, entretingut i interessant.
Admiro el gran domini de la llengua que te aquest gran filòleg.


En l’article Ens queden Quatre bugades escrit per algú de l’entorn de Pau Vidal. M’han cridat l’atenció varies coses però una de les que trobo més rellevant és quan diu que ha la seva tarja, donant-se el cas que en tingues, i posaria Filòleg recreatiu. Hi estic totalment d’acord, mai m’hagués imaginat que una persona tan “filòloga” sigues tan “bromista”. Diu que és profeta de la llengua, ensenya el recte camí de la llengua. Jaume Vidal deu conèixer bé a Pau Vidal ja que coneix la seva gran preocupació, el poc futur del català i per el que fa als cognoms, es podria tractar del seu germà? Podria ser, però si hem baso en aquesta teoria jo també ho podria ser i no ho soc.

Breu biografía de Joan Coromines

Joan Coromines va néixer al 1905 en una família acomodada. L’any 1923 ingressa a la Universitat de Barcelona on va fer la carrera de filosofia i dret. Va viatjar a diferents països com Madrid, París i Zuric on va anar completan els seus estudis relacionats amb la llengüa. Desprès de molt d’aprenentatge es trasllada a Barcelona on s’incorpora a l’institut d’estudis catalans per a col·laborar a la creació d’un diccionari. L’any 1939 ell i la seva dona van haver d’exiliar-se a Argentina on va fer de professor fins al 1946 que es va desplaçar a Xicago on va seguir ensenyant a la Universitat. L’any 1967 va instal·lar-se a Pineda.
Joan Coromines va escriure obres molt importants com:
- Diccionario crítico etimologico de la lengua castellana (1954-57)
- El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954)
- Onomasticon

- Diccionari etimològic de la llengua catalana
Va rebre diversos premis com el Premi d’honor de les llengües catalanes o el premio nacional de las letras españolas, entre d’altres. Desprès de molts anys donant guerra l’any 1997 mor a l’edat de 92 anys.