Ens visita Pau Vidal

Pau Vidal ens va fer una visita. Va parlar-nos d’ell, del seus llibres, però sobretot de la seva preocupació: la desaparició del català.Desprès d’aquella tarda que ens va dedicar fent-nos respectar de la varietat i varietat de paraules, boniques, que tenim en català i fent-nos veure que no les utilitzem, per què és cert, sabem que existeixen, sabem que estan allà, abandonades, dins d’un diccionari o dins la memòria d’alguna persona gran, però perquè no les utilitzem? Per què tenim la influencia del castellà? No. És molt fàcil culpa als altres. En la meva opinió, i crec que coincidint amb molta altra gent, aquestes paraules no les utilitzem perquè n’hi tan sols ens esforcem en investigar d’on surten ni memoritzar-les, per això desapareixeran, per què els catalans no hi posem remei, per què no ens esforcem en recordar paraules catalanes per anomenar les coses. Si que és veritat que a causa de la televisió, el vocabulari quotidià i altres elements ens limiten a un vocabulari, però podem intentar evitar-ho encara que sigui difícil.Pau Vidal veu clarament l'extinció del català, el no-futur de la nostra llengua.Escoltar-lo ha sigut molt interessant i sobretot, important, entretingut i interessant.
Admiro el gran domini de la llengua que te aquest gran filòleg.


En l’article Ens queden Quatre bugades escrit per algú de l’entorn de Pau Vidal. M’han cridat l’atenció varies coses però una de les que trobo més rellevant és quan diu que ha la seva tarja, donant-se el cas que en tingues, i posaria Filòleg recreatiu. Hi estic totalment d’acord, mai m’hagués imaginat que una persona tan “filòloga” sigues tan “bromista”. Diu que és profeta de la llengua, ensenya el recte camí de la llengua. Jaume Vidal deu conèixer bé a Pau Vidal ja que coneix la seva gran preocupació, el poc futur del català i per el que fa als cognoms, es podria tractar del seu germà? Podria ser, però si hem baso en aquesta teoria jo també ho podria ser i no ho soc.

Breu biografía de Joan Coromines

Joan Coromines va néixer al 1905 en una família acomodada. L’any 1923 ingressa a la Universitat de Barcelona on va fer la carrera de filosofia i dret. Va viatjar a diferents països com Madrid, París i Zuric on va anar completan els seus estudis relacionats amb la llengüa. Desprès de molt d’aprenentatge es trasllada a Barcelona on s’incorpora a l’institut d’estudis catalans per a col·laborar a la creació d’un diccionari. L’any 1939 ell i la seva dona van haver d’exiliar-se a Argentina on va fer de professor fins al 1946 que es va desplaçar a Xicago on va seguir ensenyant a la Universitat. L’any 1967 va instal·lar-se a Pineda.
Joan Coromines va escriure obres molt importants com:
- Diccionario crítico etimologico de la lengua castellana (1954-57)
- El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954)
- Onomasticon

- Diccionari etimològic de la llengua catalana
Va rebre diversos premis com el Premi d’honor de les llengües catalanes o el premio nacional de las letras españolas, entre d’altres. Desprès de molts anys donant guerra l’any 1997 mor a l’edat de 92 anys.

Roda Mots de la setmana

Paraules de la setmana: garrepa, mestretites, terròs, estaquirot i enze.

Aquella família era una colla de garrepes, tot i tenir tants diners. El pare era un mestretites però com que era el més ric del poble ningú gosava dir-li res. Tenia dos fills, l'hereu, que el substituiria en el negosi quan ell faltés, aquest era un terròs tot i haver anat a una de les millors escoles. El fill petit tenia fama d'estaquirot, no feia mai res de res, vivia a costa del seu pare. En el poble, per referir-se a aquella família només calia dir: -Sí home, la família d'enzes ue teniem al poble, que com més tenien més volien i no fotien mai ni brot!

Roda Mots

Paraules de la setmana: No saber d'on surten les misses, gratar-se la butxaca, bitllo bitllo, pagant Sant Pere canta i afuixar els cordons. Totes les paraules estan relacionades amb els diners.

- Jo ja et deia que la Pepa és una garrepa i una tacanya però al cap i a la fi quan li convé acaba pagant bitllo-bitllo.
- Sí, jo també opino el mateix, ho et grates la butxaca per el que vols o moltes vegades no ho aconsegueixes.
- Si noia, pagant Sant Pere canta! Ella se’ls guarda per quan més li convé, és una mosqueta morta.
- D’ ella sabem d’on surten les misses per què com que no se’n gasta ni cinc per altres coses, però la Margarita no se pas d’on treu els calers.

Que no me entero

Que no me entero és un article publicat en el diari El País per Javier Marías, escriptor d’obres com Los dominios del lobo, Travesia del horizonte, El hombre sentimental. A més també ha escrit contes i ha col•laborat en diaris publicant els seus articles.
En aquest text de caire informatiu l’escriptor ens explica que cada vegada troba més motius de preocupació al llegir un diari: de tendència,d’estil,etc. I treu la conclusió de que no entén res del que els periodistes intenten explicar i això es deu a que ni tant sols els redactors entenen el que escriuran. Es limiten a traduir i sovint, al no utilitzar diccionaris i confiar en el seu nivell en d’idioma, redacten textos impossibles d’entendre, cosa que estic totalment d’acord amb Javier Marías.
No es que llegeixi el diari molt sovint però desprès d’haver llegit aquest article me’n he adonat de que és cert el que diu, molts cops es difícil entendre el que ens expliquen sobre un fet, o una noticia.
Algunes vegades l’avi m’ha suggerit que llegís alguna noticia que li ha semblat interessant per desprès poder parlar i dir el que en pensàvem però molts cops al final a resultat que ell ha entès una cosa i jo una altre totalment diferent.