EL PROBLEMA DEL FRACÀS ESCOLAR

Actualment, el que està passant amb l’educació a nivell de fracàs escolar no és tan difícil d’entendre.

Hi ha molts casos en que a Primària els nens comencen a tenir problemes d’aprenentatge. A gairebé totes les classes podem observar algun nen que li costa considerablement seguir el ritme dels altres alumnes. Aquestes dificultats solen ser sobretot de comprensió lectora i càlcul matemàtic. I és totalment necessari que siguin detectades i posades en mans d’especialistes el més aviat possible.

A les escoles tenim persones, a part del professor, que s’ocupen de detectar aquets problemes, aquests especialistes són els orientadors. Si aquestes dificultat d’aprenentatge es detecten des d’un bon principi l’alumne pot fer un seguit de classes de refors en que un professor estarà una sèrie d’hores exclusivament amb ell i que l’ajudarà considerablement a millorar el seu nivell i a poder seguir el ritme dels altres alumnes sense cap dificultat, però si aquest problema no es detecta a temps cada vegada anirà empitjorant fins que arribarà un moment que el nen\a no seguirà el nivell de la classe, és després quan el nen\a fracassen.

Les comunitats amb menys taxes de fracàs són aquelles que han finançat més mesures de prevenció des de Primària o inclús des de Infantil. Per exemple, a Astúries, doblen les classes més difícils per tal de tenir un nombre més reduït d’alumnes i poder dedicar-los més atenció. Al voltant del 85% dels alumnes asturians aconsegueixen el títol de l’ESO i això es deu no solsament a la bona preparació que porten els alumnes des de Primària sinó també a l’ànim que donen els professors a seguir estudiant a aquells alumnes que en algun moment hagin repetit algun curs ja que no aconseguir el títol als 16 anys no significa no poder-lo aconseguir mai.

La prevenció és necessària, els serveis d’orientació han d’actuar ràpidament quan es detecta un problema a nivell d’aprenentatge d’un alumne. Un gran error és que vegades s’intenta culpar el propi alumna qui en realitat és la víctima. No es poden mirar els problemes a l’ESO, en aquets cursos els problemes ja han d’haver estat detectats i resolts.

Quan abans s’intervingui en el problema que pot tenir l’alumna abans i amb més facilitat es podrà arreglar.

El problema és que s’ha volgut extendre l’educació gratuïta a partir dels tres anys sense invertir el necessari. No pot ser que hi hagi classes d’Infantil de 25 nens. És impossible fer una bona valoració de tots. Cal que el Governs estudi més a fons quins són els problemes que hi ha en l’educació, que cal solucionar-los des de la base, no a 4 d’ESO ni a la universitat, no serveix de res fer canvis en aquestes etapes si no es canvia la base. Un cop detectats aquets problemes se’n adonaran que cal invertir molt més en educació.

A mesura que han passat els anys la societat a anat canvien i juntament amb ella l’educació. Actualment es parla d’ordenadors, de pisarres digitals, però podem observar perfectament que tots aquets canvis es preveuen a partir de 1er d’ESO. Quin serà l’ensenyament que hauran rebut aquets alumnes? El mateix que els alumnes que han anat sempre amb llapis i llibretes?

Ja no es pot ensenyar de la mateixa manera. Un especialista que ha estat estudiant aquets últims canvis en el sistema educatiu ens diu el següent: “ El que jo suggereixo és que es facin agrupaments flexibles, desdoblaments de matèries, que es treballi en equip i per projectes. Ha de ser una educació més interactiva i és importantissim potenciar el llenguatge, tant oral com escrit. Un dels principals problemes és la falta de professorat”.

Actualment, l’educació pateix un caos considerable, cal fer una reestructuració.

EL SEGLE DE LES DONES?

Dones d’arreu del món veuen coartats i vulnerats els seus drets més basics.

Tot i semblar que la dona avui dia ja ha posat fí a segles de submissió, encara ha de seguir lluitant per els seus drets.

La violència de genera perviu avui en dia com un problema sense solucions aparents. Dones d’arreu del món van situar la violència domestica per damunt del càncer, cosa que es veu reflectida en enquestes que mostren que una de cada tres dones ha patit algun tipus de maltractament en algun moment de la seva vida, però no solsament es veuen afectades per la violència de gènere sinó també per les discriminacions que pateixen envers l’home, cosa que podem veure clarament en càrrecs representatius.

Es diu que en els països europeus la discriminació cap a les dones ja està superada, però no és cert. Les dones encara estan sotmeses a injustícies de tot tipus.

La diferencia salarial entre homes i dones és molt destacable. El salari mig de les dones es entre un 20% i un 30% menor que el dels homes. “ Una dona hauria de treballar un mes i 22 dies més que un home per guanyar el mateix salari, segons estudis europeus”. És important distingir entre discriminació i desigualtat salarial tot i que normalment solen anar lligades. Moltes vegades es diu que la diferencia del salari entre dones i homes es produeix per la aplicació de “criteris objectius”, però encara que ho siguin, incideixen sobretot en les dones. Cal destacar que, en gran part, aquesta desigualtat salarial és la conseqüència de la poca implicació dels homes en la vida privada que sempre ha estat dirigida per les dones. Per exemple, si una parella ha de plantejar-se deixar de treballar perquè un dels dos ha de cuidar al seu fill, qui abandonarà la seva feina? El que cobri menys, en la majoria dels casos, la dona.

A més la desigualtat salarial no és la única injustícia que pateixen les dones a nivell laboral.

Sovint són excloses de la vida publica, no i participen en igualtat de condicions i en massa ocasions són obligades a abandonar les seves candidatures a llocs de govern. La mitjana del món de dones que tenen un càrrec en el Parlament es el 18`5%. Els països amb més representació de dones dins el Govern son a Ruanda amb el 56`3%, a Suècia amb el 47’0%, a Cuba amb el 43’2 % i a Finlàndia amb el 41’5% per altre banda trobem els països amb menys representació de dones dins el govern com ara Aràbia Saudita amb un 0%, a Iran amb un 2’8%, a Siri Lanka amb un 5’8 % i a República Democràtica del Congo amb un 8’4%. Amb aquestes dades podem apreciar perfectament que exceptuant algun país els llocs de treball que representen a un país encara estan clarament dominats pels homes.

Els èxits de la lluita per la igualtat de genera no s’han aconseguit en aspectes com el poder femení que encara es considera de l’home. Per lo tant, és necessari passar comptes amb els responsables d’aplicar les iniciatives publiques: les dones continuen patint greus discriminacions en els drets humans.