EL SEGLE DE LES DONES?

Dones d’arreu del món veuen coartats i vulnerats els seus drets més basics.

Tot i semblar que la dona avui dia ja ha posat fí a segles de submissió, encara ha de seguir lluitant per els seus drets.

La violència de genera perviu avui en dia com un problema sense solucions aparents. Dones d’arreu del món van situar la violència domestica per damunt del càncer, cosa que es veu reflectida en enquestes que mostren que una de cada tres dones ha patit algun tipus de maltractament en algun moment de la seva vida, però no solsament es veuen afectades per la violència de gènere sinó també per les discriminacions que pateixen envers l’home, cosa que podem veure clarament en càrrecs representatius.

Es diu que en els països europeus la discriminació cap a les dones ja està superada, però no és cert. Les dones encara estan sotmeses a injustícies de tot tipus.

La diferencia salarial entre homes i dones és molt destacable. El salari mig de les dones es entre un 20% i un 30% menor que el dels homes. “ Una dona hauria de treballar un mes i 22 dies més que un home per guanyar el mateix salari, segons estudis europeus”. És important distingir entre discriminació i desigualtat salarial tot i que normalment solen anar lligades. Moltes vegades es diu que la diferencia del salari entre dones i homes es produeix per la aplicació de “criteris objectius”, però encara que ho siguin, incideixen sobretot en les dones. Cal destacar que, en gran part, aquesta desigualtat salarial és la conseqüència de la poca implicació dels homes en la vida privada que sempre ha estat dirigida per les dones. Per exemple, si una parella ha de plantejar-se deixar de treballar perquè un dels dos ha de cuidar al seu fill, qui abandonarà la seva feina? El que cobri menys, en la majoria dels casos, la dona.

A més la desigualtat salarial no és la única injustícia que pateixen les dones a nivell laboral.

Sovint són excloses de la vida publica, no i participen en igualtat de condicions i en massa ocasions són obligades a abandonar les seves candidatures a llocs de govern. La mitjana del món de dones que tenen un càrrec en el Parlament es el 18`5%. Els països amb més representació de dones dins el Govern son a Ruanda amb el 56`3%, a Suècia amb el 47’0%, a Cuba amb el 43’2 % i a Finlàndia amb el 41’5% per altre banda trobem els països amb menys representació de dones dins el govern com ara Aràbia Saudita amb un 0%, a Iran amb un 2’8%, a Siri Lanka amb un 5’8 % i a República Democràtica del Congo amb un 8’4%. Amb aquestes dades podem apreciar perfectament que exceptuant algun país els llocs de treball que representen a un país encara estan clarament dominats pels homes.

Els èxits de la lluita per la igualtat de genera no s’han aconseguit en aspectes com el poder femení que encara es considera de l’home. Per lo tant, és necessari passar comptes amb els responsables d’aplicar les iniciatives publiques: les dones continuen patint greus discriminacions en els drets humans.