Xerrada sobre la Maternitat

Ahir, dimarts 15 a última hora de classe del curs, l’Enriqueta va convidar a una noia, la Violeta, perquè ens parles sobre la maternitat, sobretot la manera de tenir fills que ella mateixa ha viscut.

La xerrada va ser interessant, varem descobrir coses que no sabíem, en el meu cas l’existència de la Doula, una dona que acompanya a una altre dona durant l’embaràs i el postpart per si te dubtes. Des del meu punt de vista i com ja vaig manifestar quan va demanar la nostra opinió, la figura de la Doula és innecessària. Jo crec que pots consultar tota la informació amb el teu metge, i sobretot recolzar-te en la teva família, la teva parella que també forma part i igual d’important que la mare de tot el procés de ser pares i si tens algun dubte crec que qui et pot ajudar moltíssim és la nostra pròpia mare, que ens ha donat a llum.
Tot i que no crec gaire en el part natural, ja que jo sempre he tingut molt clar per el que he anat veient en la meva família, que en un futur quan tingui fills serà en un hospital com la gran majoria de la gent, trobu que d’avegades és una mica fred tot aquest procés. Jo el primer que vull que faci el meu fill (evidentment parlant del futur) és sentir l’escalfo dels seus pares, tant del pare com de la mara. Se perfectament que el cordó umbilical s’ha de tallar i el nen a de rebre unes atencions però abans que l’infermera se l’emporti a netejar-lo i a posar-lo ven guapo el nen sentirà el meu cor. Potser sembla egoista i sobretot pensar ara en la maternitat amb 16 anys és una mica esbojarrat, però sempre m’han encantat els nens i sempre e tingut molt clar que vull ser mare i tot el que això comporti.

D’altre banda dir que ara mateix, en la societat en la que vivim, no podem tenir fills quan volem, bé si que podem però serà molt difícil donar-los tota l’atenció que es mereixen. Segurament la Violeta pot mantenir la família només amb el sou del seu marit, però si no poguessin?
A més, el tema de donar el pit i totes les comoditats, jo sempre que pogués li donaria llet materna i no em molesta gens veure una mare donant-li el pit al seu fill, al contrari, però com que hi ha gent que li pot molestar, s’ha de vigilar.

Per acabar donar les gràcies a la Violeta per haver-nos explicat la seva història i haver-nos dont el seu punt de vista. A partir d’aquí cadascú s’ha pogut fer una visió del que vol o el que no vol. Almenys en el meu cas.

Deu moments de feliçitat

Abans de llegir els deu moments de feliçitat he de dir que no ha estat gens fàcil, mai habia intenta fer aquest exercici i al principi m'ha costat considerablament, però un cop he començat fins hi tot m'en han sortit de més. No estan ordenats per ordre de preferència i segurament m'hen he oblidat molts.



1. Són les set de la tarda, estic a la platja, gairebé no queda ningú estirat a la sorra, el sol nomes es limita a mantenir l’escalfor del dia i la llum es va fen dèbil poc a poc. Les onades del mar s’encalmen buscant la tranquil•litat de la nit, experimento una tranquil•litat absoluta, sóc feliç.

2. Desprès d’un dia mogut m’estiro al llit, intento deixar la ment en blanc i oblidar-me de tot, sento el pes del meu cos que va reposant sobre el matalàs, respiro a fons, tanco els ulls i... soc feliç.

3. Sento com l’aigua cau sobre el meu cos, sóc a la dutxa, sota l’aigua, bullent a l’hiverna i ben freda a l’estiu, tres minuts de gloria, sóc feliç.

4. Agafo el pinzell i començo a tresar línees, imagino i reflecteixo com puc els meus pensaments en un paper, estic bé, m’encanta i sóc feliç.

5. Sento una paraula i el meu cor la viu. Quan hem diuen t’estimo totes les persones que tinc dins el meu cor, t’estimo filla, t’estimo teta, t’estimo amor sóc feliç.

6. Adonar-me’n dels cinc sentits. Flairar una olor que hem porta vells records, tocar la pell suau d’un cos pur, degustar els exquisits plats de l’avia, mirar tot el que m’envolta, sentir els sorolls de la vida, la veu de la mare, la veu del pare i sentir-me viva. Sóc feliç.

7. Aquelles estones que no puc aturar el riure que hem provoca mal de panxa i fins i tot hem cauen llàgrimes, comprenc que la vida és per viure-la i que he d’aprofitar-ho. Sóc feliç.

8. Els hiverns freds, la llar de foc encesa, l’avi fent castanyes i l’avia preparant l’escudella, els pares xerren amb el tiet i nosaltres ens expliquem les nostres batalletes. El caliu de la família hem fa feliç, molt feliç.

9. Sentir l’escalfor d’algú, el batec del seu cor, els seus braços envoltant el meu cos, m’abrasa. Amb una abrasada puc sentir mutismes coses, sóc feliç.

10. Sentir-me útil. Quan la meva germana no entén la llisó, quan la meva mara no pot plegar els llençols sola, quan la cosineta no pot cordar-se les sabates. Poder ajudar als altres, ajudar als altres hem fa feliç.

Jornada Esportiva

Durant les ultimes setmanes els alumnes de primer de batxillerat del nostre institut, l’Ies Vidreres, varem estar molt enfeinats organitzant una jornada esportiva que s’ha celebrat durant els últims anys i que aquest any es va celebrar el passat divendres 4 de juny.

Calia molta organització ja que a l’institut som uns 600 alumnes i tots havien de fer una activitat esportiva, teòricament i dic teòricament perquè alguns alumnes no van presentar-se cosa que ens va fer anar una mica malament en algunes activitats. Es podia fer, tenis, tenis taula, voleibol, futbol, basquet, bicicleta, gimcama, relaxació,etc. Cadascú havia d’escollir el que més li agrades i de manera lliure.

Finalment, desprès de molt d’esforç i dedicació per part de tots els companys de primer i d’alguns professors tot va sortir més o menys com s’havia previst.
Jo m’encarregava de la gimcama i l’únic inconvenient que varem tenir va ser la falta d’algun grup que ens va fer descontrolar tot el que teníem previst, però deseguida varem trobar-hi una solució, especialment gràcies a l’encarregada de l’activitat, l’Anna Julià.

Des del meu punt de vista i segons el que vaig anar observant al llarg de la jornada, exceptuant el cas que ja he esmentat anteriorment, tots els alumnes van respondre adequadament i no va haver-hi problemes rellevants excepte algunes lesions en el basquet.
Desitjo de tot cor que tothom s’ho passes bé i que els alumnes encarregats d’organitzar la jornada esportiva l’any vinent i posin les mateixes ganes i il•lusió que nosaltres.

I ara que toca crear? (Formes)

Després de llegir l’escrit de Narcís Comadira són molts els pensaments que hem venen a la ment.
Comadira, amb aquet escrit, pretén fer-nos veure la quantitat de bajanades i maniobres que som capaços de fer les persones, concretament els arquitectes o dissenyadors, per obtenir fama construint edificis, si es que se’ls pot dir així, si més no aquesta ha estat la meva interpretació del text.
Formes és el títol que rep aquesta crítica als grans noms, com ara Calatrava, Nouvel, De Meuron, per la seva necessitat a tendir al més sorprenent. Que ja no pot ser bonic un edifici arquitectònic amb parets rectes? Es veu que no. A més, aquests edificis de grans dimensions i amb formes realment extravagants no solsament donen prestigi al creador sinó també a la ciutat en la que es troben i això fa que els qui la governen se’n sentin orgullosos. Evidentment que és espectacular, perquè és estrany i sobretot perquè no s’ha vist mai, però això no significa que sigui bonic i que no faci mal bé i distorsioni un paisatge.

Llegint l’escrit de la Laura hem sorprèn que mai hagi sentit a parlar o hagi llegit en algun lloc sobre la planificació de crear edificis sub-aquàtics, és més, diria que ja existeixen.
Efectivament estic totalment d’acord amb ella, que vindrà ara? Les persones tenim ànsies de crear, crear coses noves, tan és que destorcin milers d’ectaries o que contaminin l’atmosfera, total, els diners u curen tot.

Però, els diners ho curen tot? No. Jo no se el que passarà d’aquí a uns anys però el que si que puc preveure es que la creació d’aquests grans edificis que segons els dissenyadors, arquitectes i politics són tan impressionants no ajudarà en res en els problemes humans, com ara la pobresa o les malalties que maten a milions de persones. Fins que no comenci a “petar” tot, si no es que ja ha començat, ningú se’n adonarà de que “la Terra ja comença a estar cansada de nosaltres”.

Observem les opinions del Confidencial

Fem una petita observació als comentaris de la gent del diari El Confidencial. En concret, els comentaris que ha rebut la periodista Arantxa Palacios en el seu article publicat el derrer 16-03-2010 en el que dóna com a titol: ¿Donde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas segun la revista "Forbes".
En aquest article Arantxa Palacions explica les caracteristiques de les cases més luxoses del món, evidenmtent de gent molt rica com ara Bill Gates o Gorge Lucas. Sembla ser que la finalitat d'aquest article és fer veure que aquestes privilegiades persones no tenen cap problema ja que ni tan sols han notat la crisis el més minim. Per la meva vanda crec que aquesta gent tan i tan rica, no tindra problemes economics però estic segura que en tindrà o més ben dit, en te de molt pitjors.

Un visitant de la revista ha fet el seu comentari d'aquest article i diu: Algo debe haber pasado para que yo no me encuentre en esa lista.
Serà que debo la hipoteca?La luz?el agua?Serà que estoy en el RAI?,serà que no tengo trabajo?ni mi mujer?
Que seràaa,seraaa,
"Ni importa,en unos años podrè disponer de pisos y chalets pràcticamente gratuitos, segùn me indican algunos foreros.En España hay mas casas sin vender que genta para habitarlas.El ladrillo a la mierda y todos felices.Los Fontaneros,arquitectos,peritos,empresarios,ayuntamientos,empresas de la construcciòn,notarios,pintores,enconfradores,albañiles en general,inmobiliarios,transportistas y demàs, van a trabajar de aquì en adelante gratuitamente a favor de la ONG fundada por ZP,para dotar a los ciudadanos españoles y emigrantes de vivienda,las cuales no pagaràn ni luz,agua, ni ibi.

El que jo interpreto d'aquesta contesta és que estem molt pendens de la vida dels més rics, d'aquells que no tenen cap problema econòmic i que tampoc ajuden a que els que sí que el tenen puguin superar-lo.

Estudiem la publicitat

LA VANGUARDIA

Anunci que apareix a la portada de la Universitat de Barcelona.
-Lema: La UB número 1 en oferta formatica;Vine a la Universitat de Barlceona,la Universitat.
-Informació que es dòna: 71 ensenyaments,530 màsters i postraus,19 facultats.

L'anunci és sensill amb un fons groc i lletres liles que destaquen i que van canbiant la informació. Si cliques al cim, imediatament acedeixes a la pàgina oficial de la Universitat de Barlceona.
Aquest anunci va dirigit als joves que estan en època d'estudi, especialemt en el moment d'escollir el camí que vols seguir i on el vols seguir.

Rodamots

Es diu que l’ofici de meretriu és un dels més antics de tots els temps i un dels que ha desencadenat més polèmiques al llarg de la historia. Actualment, la paraula més utilitzada per designar aquet ofici és la prostitució de la qual deriva la paraula prostituta. Tot i així aquesta no és la única paraula que podem fer servir per referir-nos a la persona, en grat part les dones, que es dediquen a aquest ofici.
És probable que hàgim sentit la paraula meuca o marfanta més d’una vegada i sobretot en les converses més aviat dels avis. Aquestes paraules, però no solsament les podem sentir dins una conversa referida al món de la prostitució, si no que també les podem sentir per designar una dona deshonesta, deshonrada.
Però no acaben aquí les paraules que podem fer servir per referir-nos a aquet tipus de dones, també podem utilitzar la paraula bagassa o maturranga.
Sembla, que aquestes paraules esmentades anteriorment, no sonen tan vulgars com la paraula “puta”.

MEUCA:(f) prostituta.
MERETRIU:(f) dona pùblica, prostituta.
MARFANTA:(f)dona deshonesta, prostituta.
BAGASSA:(f) prostituta.
MATURRANGA:(f) prostituta.