dimarts, 8 de juny del 2010

Deu moments de feliçitat


Abans de llegir els deu moments de feliçitat he de dir que no ha estat gens fàcil, mai habia intenta fer aquest exercici i al principi m'ha costat considerablament, però un cop he començat fins hi tot m'en han sortit de més. No estan ordenats per ordre de preferència i segurament m'hen he oblidat molts.



1. Són les set de la tarda, estic a la platja, gairebé no queda ningú estirat a la sorra, el sol nomes es limita a mantenir l’escalfor del dia i la llum es va fen dèbil poc a poc. Les onades del mar s’encalmen buscant la tranquil•litat de la nit, experimento una tranquil•litat absoluta, sóc feliç.

2. Desprès d’un dia mogut m’estiro al llit, intento deixar la ment en blanc i oblidar-me de tot, sento el pes del meu cos que va reposant sobre el matalàs, respiro a fons, tanco els ulls i... soc feliç.

3. Sento com l’aigua cau sobre el meu cos, sóc a la dutxa, sota l’aigua, bullent a l’hiverna i ben freda a l’estiu, tres minuts de gloria, sóc feliç.

4. Agafo el pinzell i començo a tresar línees, imagino i reflecteixo com puc els meus pensaments en un paper, estic bé, m’encanta i sóc feliç.

5. Sento una paraula i el meu cor la viu. Quan hem diuen t’estimo totes les persones que tinc dins el meu cor, t’estimo filla, t’estimo teta, t’estimo amor sóc feliç.

6. Adonar-me’n dels cinc sentits. Flairar una olor que hem porta vells records, tocar la pell suau d’un cos pur, degustar els exquisits plats de l’avia, mirar tot el que m’envolta, sentir els sorolls de la vida, la veu de la mare, la veu del pare i sentir-me viva. Sóc feliç.

7. Aquelles estones que no puc aturar el riure que hem provoca mal de panxa i fins i tot hem cauen llàgrimes, comprenc que la vida és per viure-la i que he d’aprofitar-ho. Sóc feliç.

8. Els hiverns freds, la llar de foc encesa, l’avi fent castanyes i l’avia preparant l’escudella, els pares xerren amb el tiet i nosaltres ens expliquem les nostres batalletes. El caliu de la família hem fa feliç, molt feliç.

9. Sentir l’escalfor d’algú, el batec del seu cor, els seus braços envoltant el meu cos, m’abrasa. Amb una abrasada puc sentir mutismes coses, sóc feliç.

10. Sentir-me útil. Quan la meva germana no entén la llisó, quan la meva mara no pot plegar els llençols sola, quan la cosineta no pot cordar-se les sabates. Poder ajudar als altres, ajudar als altres hem fa feliç.

1 comentari:

  1. T'estimo, Carla.
    Sempre ets la primera!!! M'encanta la sinceritat dels teus moments feliços. M'agradaria, però, que algú t'ajudés a corregir les errades ortogràgiques.

    ResponElimina