Setmana del 7 de desembre al 11 de desembre.
Paraules de la setmana (frases fetes): fer un pet com una gla, ésser més vell que l'anar a peu, fer més por que una pedregada, com una casa de pagès i calent com un torró.
Frase dels mots anteriors:
L’àvia es va seure al seu balancí i em va dir: - Bina nena que t’explicaré una cosa que li va passar a la teva besàvia amb una gandula igual que aquesta que estic jo asseguda.
Jo vaig anar a la seva vora i vaig obrir bé les orelles. Ella va començar a explicar-me una anècdota com si es tractes d’una petita historieta. Va començar: - Com ja saps, quan jo era petita, vivia en una casa de pagés molt gran. Les habitacions eren amples i fredes, excepte una que era calenta com un torró. En aquella habitació, que utilitzàvem de sala d’estar, l’àvia Siseta hi tenia una gandula més vella que l’anar a peu que sempre si seia per fer una becaina i explicar-nos històries com estic fen jo ara. A mi em feia més por que una pedregada per que cada vegada que si seia feia un soroll que semblava indicar el fi dels seus dies, i no estava equivocada. Un dia, ens estava explicant un conte vora el foc i el balancí va fer un pet com una gla. Jo, al imaginar-me l’escena vaig fer-me un tip de riure, però a la pobre besàvia no li’n va fer gens ni mica.
Paraules de la setmana (frases fetes): fer un pet com una gla, ésser més vell que l'anar a peu, fer més por que una pedregada, com una casa de pagès i calent com un torró.
Frase dels mots anteriors:
L’àvia es va seure al seu balancí i em va dir: - Bina nena que t’explicaré una cosa que li va passar a la teva besàvia amb una gandula igual que aquesta que estic jo asseguda.
Jo vaig anar a la seva vora i vaig obrir bé les orelles. Ella va començar a explicar-me una anècdota com si es tractes d’una petita historieta. Va començar: - Com ja saps, quan jo era petita, vivia en una casa de pagés molt gran. Les habitacions eren amples i fredes, excepte una que era calenta com un torró. En aquella habitació, que utilitzàvem de sala d’estar, l’àvia Siseta hi tenia una gandula més vella que l’anar a peu que sempre si seia per fer una becaina i explicar-nos històries com estic fen jo ara. A mi em feia més por que una pedregada per que cada vegada que si seia feia un soroll que semblava indicar el fi dels seus dies, i no estava equivocada. Un dia, ens estava explicant un conte vora el foc i el balancí va fer un pet com una gla. Jo, al imaginar-me l’escena vaig fer-me un tip de riure, però a la pobre besàvia no li’n va fer gens ni mica.
