Xerrada sobre la Maternitat

Ahir, dimarts 15 a última hora de classe del curs, l’Enriqueta va convidar a una noia, la Violeta, perquè ens parles sobre la maternitat, sobretot la manera de tenir fills que ella mateixa ha viscut.

La xerrada va ser interessant, varem descobrir coses que no sabíem, en el meu cas l’existència de la Doula, una dona que acompanya a una altre dona durant l’embaràs i el postpart per si te dubtes. Des del meu punt de vista i com ja vaig manifestar quan va demanar la nostra opinió, la figura de la Doula és innecessària. Jo crec que pots consultar tota la informació amb el teu metge, i sobretot recolzar-te en la teva família, la teva parella que també forma part i igual d’important que la mare de tot el procés de ser pares i si tens algun dubte crec que qui et pot ajudar moltíssim és la nostra pròpia mare, que ens ha donat a llum.
Tot i que no crec gaire en el part natural, ja que jo sempre he tingut molt clar per el que he anat veient en la meva família, que en un futur quan tingui fills serà en un hospital com la gran majoria de la gent, trobu que d’avegades és una mica fred tot aquest procés. Jo el primer que vull que faci el meu fill (evidentment parlant del futur) és sentir l’escalfo dels seus pares, tant del pare com de la mara. Se perfectament que el cordó umbilical s’ha de tallar i el nen a de rebre unes atencions però abans que l’infermera se l’emporti a netejar-lo i a posar-lo ven guapo el nen sentirà el meu cor. Potser sembla egoista i sobretot pensar ara en la maternitat amb 16 anys és una mica esbojarrat, però sempre m’han encantat els nens i sempre e tingut molt clar que vull ser mare i tot el que això comporti.

D’altre banda dir que ara mateix, en la societat en la que vivim, no podem tenir fills quan volem, bé si que podem però serà molt difícil donar-los tota l’atenció que es mereixen. Segurament la Violeta pot mantenir la família només amb el sou del seu marit, però si no poguessin?
A més, el tema de donar el pit i totes les comoditats, jo sempre que pogués li donaria llet materna i no em molesta gens veure una mare donant-li el pit al seu fill, al contrari, però com que hi ha gent que li pot molestar, s’ha de vigilar.

Per acabar donar les gràcies a la Violeta per haver-nos explicat la seva història i haver-nos dont el seu punt de vista. A partir d’aquí cadascú s’ha pogut fer una visió del que vol o el que no vol. Almenys en el meu cas.