I ara que toca crear? (Formes)

Després de llegir l’escrit de Narcís Comadira són molts els pensaments que hem venen a la ment.
Comadira, amb aquet escrit, pretén fer-nos veure la quantitat de bajanades i maniobres que som capaços de fer les persones, concretament els arquitectes o dissenyadors, per obtenir fama construint edificis, si es que se’ls pot dir així, si més no aquesta ha estat la meva interpretació del text.
Formes és el títol que rep aquesta crítica als grans noms, com ara Calatrava, Nouvel, De Meuron, per la seva necessitat a tendir al més sorprenent. Que ja no pot ser bonic un edifici arquitectònic amb parets rectes? Es veu que no. A més, aquests edificis de grans dimensions i amb formes realment extravagants no solsament donen prestigi al creador sinó també a la ciutat en la que es troben i això fa que els qui la governen se’n sentin orgullosos. Evidentment que és espectacular, perquè és estrany i sobretot perquè no s’ha vist mai, però això no significa que sigui bonic i que no faci mal bé i distorsioni un paisatge.

Llegint l’escrit de la Laura hem sorprèn que mai hagi sentit a parlar o hagi llegit en algun lloc sobre la planificació de crear edificis sub-aquàtics, és més, diria que ja existeixen.
Efectivament estic totalment d’acord amb ella, que vindrà ara? Les persones tenim ànsies de crear, crear coses noves, tan és que destorcin milers d’ectaries o que contaminin l’atmosfera, total, els diners u curen tot.

Però, els diners ho curen tot? No. Jo no se el que passarà d’aquí a uns anys però el que si que puc preveure es que la creació d’aquests grans edificis que segons els dissenyadors, arquitectes i politics són tan impressionants no ajudarà en res en els problemes humans, com ara la pobresa o les malalties que maten a milions de persones. Fins que no comenci a “petar” tot, si no es que ja ha començat, ningú se’n adonarà de que “la Terra ja comença a estar cansada de nosaltres”.