EL PROBLEMA DEL FRACÀS ESCOLAR

Actualment, el que està passant amb l’educació a nivell de fracàs escolar no és tan difícil d’entendre.

Hi ha molts casos en que a Primària els nens comencen a tenir problemes d’aprenentatge. A gairebé totes les classes podem observar algun nen que li costa considerablement seguir el ritme dels altres alumnes. Aquestes dificultats solen ser sobretot de comprensió lectora i càlcul matemàtic. I és totalment necessari que siguin detectades i posades en mans d’especialistes el més aviat possible.

A les escoles tenim persones, a part del professor, que s’ocupen de detectar aquets problemes, aquests especialistes són els orientadors. Si aquestes dificultat d’aprenentatge es detecten des d’un bon principi l’alumne pot fer un seguit de classes de refors en que un professor estarà una sèrie d’hores exclusivament amb ell i que l’ajudarà considerablement a millorar el seu nivell i a poder seguir el ritme dels altres alumnes sense cap dificultat, però si aquest problema no es detecta a temps cada vegada anirà empitjorant fins que arribarà un moment que el nen\a no seguirà el nivell de la classe, és després quan el nen\a fracassen.

Les comunitats amb menys taxes de fracàs són aquelles que han finançat més mesures de prevenció des de Primària o inclús des de Infantil. Per exemple, a Astúries, doblen les classes més difícils per tal de tenir un nombre més reduït d’alumnes i poder dedicar-los més atenció. Al voltant del 85% dels alumnes asturians aconsegueixen el títol de l’ESO i això es deu no solsament a la bona preparació que porten els alumnes des de Primària sinó també a l’ànim que donen els professors a seguir estudiant a aquells alumnes que en algun moment hagin repetit algun curs ja que no aconseguir el títol als 16 anys no significa no poder-lo aconseguir mai.

La prevenció és necessària, els serveis d’orientació han d’actuar ràpidament quan es detecta un problema a nivell d’aprenentatge d’un alumne. Un gran error és que vegades s’intenta culpar el propi alumna qui en realitat és la víctima. No es poden mirar els problemes a l’ESO, en aquets cursos els problemes ja han d’haver estat detectats i resolts.

Quan abans s’intervingui en el problema que pot tenir l’alumna abans i amb més facilitat es podrà arreglar.

El problema és que s’ha volgut extendre l’educació gratuïta a partir dels tres anys sense invertir el necessari. No pot ser que hi hagi classes d’Infantil de 25 nens. És impossible fer una bona valoració de tots. Cal que el Governs estudi més a fons quins són els problemes que hi ha en l’educació, que cal solucionar-los des de la base, no a 4 d’ESO ni a la universitat, no serveix de res fer canvis en aquestes etapes si no es canvia la base. Un cop detectats aquets problemes se’n adonaran que cal invertir molt més en educació.

A mesura que han passat els anys la societat a anat canvien i juntament amb ella l’educació. Actualment es parla d’ordenadors, de pisarres digitals, però podem observar perfectament que tots aquets canvis es preveuen a partir de 1er d’ESO. Quin serà l’ensenyament que hauran rebut aquets alumnes? El mateix que els alumnes que han anat sempre amb llapis i llibretes?

Ja no es pot ensenyar de la mateixa manera. Un especialista que ha estat estudiant aquets últims canvis en el sistema educatiu ens diu el següent: “ El que jo suggereixo és que es facin agrupaments flexibles, desdoblaments de matèries, que es treballi en equip i per projectes. Ha de ser una educació més interactiva i és importantissim potenciar el llenguatge, tant oral com escrit. Un dels principals problemes és la falta de professorat”.

Actualment, l’educació pateix un caos considerable, cal fer una reestructuració.