Roda Mots de la setmana

Setmana del 7 de desembre al 11 de desembre.

Paraules de la setmana (frases fetes): fer un pet com una gla, ésser més vell que l'anar a peu, fer més por que una pedregada, com una casa de pagès i calent com un torró.

Frase dels mots anteriors:

L’àvia es va seure al seu balancí i em va dir: - Bina nena que t’explicaré una cosa que li va passar a la teva besàvia amb una gandula igual que aquesta que estic jo asseguda.
Jo vaig anar a la seva vora i vaig obrir bé les orelles. Ella va començar a explicar-me una anècdota com si es tractes d’una petita historieta. Va començar: - Com ja saps, quan jo era petita, vivia en una casa de pagés molt gran. Les habitacions eren amples i fredes, excepte una que era calenta com un torró. En aquella habitació, que utilitzàvem de sala d’estar, l’àvia Siseta hi tenia una gandula més vella que l’anar a peu que sempre si seia per fer una becaina i explicar-nos històries com estic fen jo ara. A mi em feia més por que una pedregada per que cada vegada que si seia feia un soroll que semblava indicar el fi dels seus dies, i no estava equivocada. Un dia, ens estava explicant un conte vora el foc i el balancí va fer un pet com una gla. Jo, al imaginar-me l’escena vaig fer-me un tip de riure, però a la pobre besàvia no li’n va fer gens ni mica.

Roda Mots de la setmana

Del dilluns 30 de novembre al 4 de desembre.

Paraules: pandemòrium, avió, falansteri, utopia i quark.

Frase amb els mots de la setmana:

Una ex alumne, la Marta Guitar

La Marta Guitar és una noia de Maçanet de la Selva, ex alumne del nostre institut (IES Vidreres). Va fer el batxillerat humanístic. Tot hi no tenir-ho gaire clar, va fer la carrera de traducció i interpretació a Barcelona. Per ampliar els seus estudis i perfeccionar els idiomes que més li interessaven (Italià i Anglés) va estar dos anys a Venècia fen un màster i a Manchester duran un curs amb un erasmos, cosa que ens ha recomanat ja que per ella va ser una gran experiència.
Fins fa poc, la Marta ha estat col·laborant a la creació d’un diccionari castella-italià italià-castella. Ella ha estat l’encarregada de les lletres A i C de la part italià-castella.
Ens confessa que la feina sembla molt avorrida i poc entretinguda, però no és així. Tot i que treballava moltes hores, tenia molts recursos i l’horari, al realitzar-lo des de casa, era molt flexible, a més, responguen una pregunta d’un company, ens ha dit que la feina està força ven pagada.
Jo crec que no podria fer aquesta feina, per això admiro tant a la gent que crea, amb molta paciència, els diccionaris que tan ens ajuden.

Ens visita Pau Vidal

Pau Vidal ens va fer una visita. Va parlar-nos d’ell, del seus llibres, però sobretot de la seva preocupació: la desaparició del català.Desprès d’aquella tarda que ens va dedicar fent-nos respectar de la varietat i varietat de paraules, boniques, que tenim en català i fent-nos veure que no les utilitzem, per què és cert, sabem que existeixen, sabem que estan allà, abandonades, dins d’un diccionari o dins la memòria d’alguna persona gran, però perquè no les utilitzem? Per què tenim la influencia del castellà? No. És molt fàcil culpa als altres. En la meva opinió, i crec que coincidint amb molta altra gent, aquestes paraules no les utilitzem perquè n’hi tan sols ens esforcem en investigar d’on surten ni memoritzar-les, per això desapareixeran, per què els catalans no hi posem remei, per què no ens esforcem en recordar paraules catalanes per anomenar les coses. Si que és veritat que a causa de la televisió, el vocabulari quotidià i altres elements ens limiten a un vocabulari, però podem intentar evitar-ho encara que sigui difícil.Pau Vidal veu clarament l'extinció del català, el no-futur de la nostra llengua.Escoltar-lo ha sigut molt interessant i sobretot, important, entretingut i interessant.
Admiro el gran domini de la llengua que te aquest gran filòleg.


En l’article Ens queden Quatre bugades escrit per algú de l’entorn de Pau Vidal. M’han cridat l’atenció varies coses però una de les que trobo més rellevant és quan diu que ha la seva tarja, donant-se el cas que en tingues, i posaria Filòleg recreatiu. Hi estic totalment d’acord, mai m’hagués imaginat que una persona tan “filòloga” sigues tan “bromista”. Diu que és profeta de la llengua, ensenya el recte camí de la llengua. Jaume Vidal deu conèixer bé a Pau Vidal ja que coneix la seva gran preocupació, el poc futur del català i per el que fa als cognoms, es podria tractar del seu germà? Podria ser, però si hem baso en aquesta teoria jo també ho podria ser i no ho soc.

Breu biografía de Joan Coromines

Joan Coromines va néixer al 1905 en una família acomodada. L’any 1923 ingressa a la Universitat de Barcelona on va fer la carrera de filosofia i dret. Va viatjar a diferents països com Madrid, París i Zuric on va anar completan els seus estudis relacionats amb la llengüa. Desprès de molt d’aprenentatge es trasllada a Barcelona on s’incorpora a l’institut d’estudis catalans per a col·laborar a la creació d’un diccionari. L’any 1939 ell i la seva dona van haver d’exiliar-se a Argentina on va fer de professor fins al 1946 que es va desplaçar a Xicago on va seguir ensenyant a la Universitat. L’any 1967 va instal·lar-se a Pineda.
Joan Coromines va escriure obres molt importants com:
- Diccionario crítico etimologico de la lengua castellana (1954-57)
- El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954)
- Onomasticon

- Diccionari etimològic de la llengua catalana
Va rebre diversos premis com el Premi d’honor de les llengües catalanes o el premio nacional de las letras españolas, entre d’altres. Desprès de molts anys donant guerra l’any 1997 mor a l’edat de 92 anys.

Roda Mots de la setmana

Paraules de la setmana: garrepa, mestretites, terròs, estaquirot i enze.

Aquella família era una colla de garrepes, tot i tenir tants diners. El pare era un mestretites però com que era el més ric del poble ningú gosava dir-li res. Tenia dos fills, l'hereu, que el substituiria en el negosi quan ell faltés, aquest era un terròs tot i haver anat a una de les millors escoles. El fill petit tenia fama d'estaquirot, no feia mai res de res, vivia a costa del seu pare. En el poble, per referir-se a aquella família només calia dir: -Sí home, la família d'enzes ue teniem al poble, que com més tenien més volien i no fotien mai ni brot!

Roda Mots

Paraules de la setmana: No saber d'on surten les misses, gratar-se la butxaca, bitllo bitllo, pagant Sant Pere canta i afuixar els cordons. Totes les paraules estan relacionades amb els diners.

- Jo ja et deia que la Pepa és una garrepa i una tacanya però al cap i a la fi quan li convé acaba pagant bitllo-bitllo.
- Sí, jo també opino el mateix, ho et grates la butxaca per el que vols o moltes vegades no ho aconsegueixes.
- Si noia, pagant Sant Pere canta! Ella se’ls guarda per quan més li convé, és una mosqueta morta.
- D’ ella sabem d’on surten les misses per què com que no se’n gasta ni cinc per altres coses, però la Margarita no se pas d’on treu els calers.

Que no me entero

Que no me entero és un article publicat en el diari El País per Javier Marías, escriptor d’obres com Los dominios del lobo, Travesia del horizonte, El hombre sentimental. A més també ha escrit contes i ha col•laborat en diaris publicant els seus articles.
En aquest text de caire informatiu l’escriptor ens explica que cada vegada troba més motius de preocupació al llegir un diari: de tendència,d’estil,etc. I treu la conclusió de que no entén res del que els periodistes intenten explicar i això es deu a que ni tant sols els redactors entenen el que escriuran. Es limiten a traduir i sovint, al no utilitzar diccionaris i confiar en el seu nivell en d’idioma, redacten textos impossibles d’entendre, cosa que estic totalment d’acord amb Javier Marías.
No es que llegeixi el diari molt sovint però desprès d’haver llegit aquest article me’n he adonat de que és cert el que diu, molts cops es difícil entendre el que ens expliquen sobre un fet, o una noticia.
Algunes vegades l’avi m’ha suggerit que llegís alguna noticia que li ha semblat interessant per desprès poder parlar i dir el que en pensàvem però molts cops al final a resultat que ell ha entès una cosa i jo una altre totalment diferent.

Ingrid Betancourt va néixer a Colombia l'any 1961. Política colombiana i ex candidata a la preidencia del seu pais va patir un calvari durant més de sis anys raptadaper la garrilla de la Fuerzas Pevolucionaris de Colombia.
Va ser alliberada el juliol del 2008 per l'exercit colombia en una difísil poeració a la selva.
L'any 2008 va ser premiada al premi Pincep d'Astúries de la concordia.
(El video que apareix anteriorment és la primera part del discurs de Betancourt despres de rebre el premi per la seva gran valentia).

Quim Monzó

L’escriptor Quim Monzó va ser l’encarregat de fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt l’any 2007. Un discurs sorprenent i impactant.
Aquest escriptor, i ell mateix u diu en el discurs, es caracteritza per la seva manera de parlar, ràpid i amb entrebancs(cosa que en el video del discurs es veu reflectit). El discurs arriba al públic de manera entretinguda gràcies a la seva manera d’expressar les ideés.
En un moment del seu discurs cita un embarbussament o el que és el mateix un traballengues que va dir Salvador Dalí com si es tractes d'un poema:
“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

EMBARBUSSAMENT

1 m. [LC] Acció d’embarbussar-se; l’efecte.
2 m. [LC] Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

Exemple:

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics,
camatorts i ballarics.
Si la gallina no hagués sigut xica, pica,
camatorta i ballarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics,
i ballarics.

AUCA

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».] Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.